Això és una traducció al català de la pàgina superior (segons la revisió 3824987[diff]).

Benvinguts siau!

Escriure a la Viquipèdia és força senzill, malgrat tot, us recomanem que us familiaritzeu amb les normes bàsiques de l'enciclopèdia que són recollides al Llibre d'Estil. Un cop us hi hagueu familiaritzat, llegiu a continuació les normes d'estil específiques de la Vicipaedia (la Viquipèdia en llatí).

Ortografia recensere

No feu servir les lletres J i j recensere

 
Els errors comesos en tauletes de cera es podrien corregir amb la mateixa facilitat que en un ordinador.

Les grafies J i j, inventades posteriorment, no formaven part de l'alfabet llatí de l'època clàssica i, encara que actualment es fan servir sovint, no són acceptades a la Viquipèdia. D'una banda, es redueixen els possibles errors ortogràfics que es puguin cometre, i de l'altra, deixar de banda aquesta grafia evita que hi pugui haver doblets en I/i, cosa que facilita la cerca d'articles i evita que s'hagi de crear una redirecció per a cada article amb J/j (e.g. Ursa Maior <--> Ursa Major).

Feu servir i distingiu entre U/u i V/v recensere

Malgrat que la grafia U/u tampoc siguin clàssiques, a la Vicipaedia se'n fa distinció. Aquesta distinció sí que apareix en força obres d'autors antics i de la majoria de llibres i gramàtiques actuals, com ara a Wheelock's Latin o The Cambridge Latin Course. Per tant, heu d'escriure verbum, en comptes de uerbum o verbvm. L'excepció a aquesta norma són les paraules i els texts escrits completament en majúscules, e.g. DIS DEABVSQVE.

Feu servir les dièresis / i / recensere

Cal fer servir dièresis per a evitar que apareguin lligatures en el text si les preferències del qual canvien. Les dièresis són, a més, comunament utilitzades en llatí modern.

Eviteu les lligatures Æ/æ i Œ/œ recensere

Tot i que les lligatures tinguin un ús continu i habitual tant en texts antics com en la paleografia, impedeixen la cerca de mots i articles.

Excepcions recensere

Les grafies de paraules i noms provinents d'altres llengües no s'han de transliterar, e.g. cal escriure Michaël Jordan i no pas Michaël Iordan. Els noms científics que continguin la grafia J/j tampoc s'han de modificar, igual que les lligatures germàniques i provinents d'altres llengües.

Ajut tipogràfic recensere

La taula següent ofereix tant plantilles com codi HTML per a afegir grafies amb diacrítics al text:

Plantilles Codi HTML Resultat
{{subst:-A}} {{subst:-a}} &Amacr; &amacr; Ā ā
{{subst:-E}} {{subst:-e}} &Emacr; &emacr; Ē ē
{{subst:-I}} {{subst:-i}} &Imacr; &imacr; Ī ī
{{subst:-O}} {{subst:-o}} &Omacr; &omacr; Ō ō
{{subst:-U}} {{subst:-u}} &Umacr; &umacr; Ū ū
{{subst:-Y}} {{subst:-y}} &#562; &#562; Ȳ ȳ
{{subst:..E}} {{subst:..e}} &Euml; &euml; Ë ë
{{subst:,A}} {{subst:,a}} &Abreve; &abreve; Ă ă
{{subst:,E}} {{subst:,e}} &#276; &#277; Ĕ ĕ
{{subst:,I}} {{subst:,i}} &#300; &#301; Ĭ ĭ
{{subst:,O}} {{subst:,o}} &#334; &#335; Ŏ ŏ
{{subst:,U}} {{subst:,u}} &Ubreve; &ubreve; Ŭ ŭ
{{subst:,Y}} {{subst:,y}} y&#774; y&#774; Y̆ y̆

Si cerqueu més grafies amb diacrítics, vegeu Categoria:Formulae typographicae.

Ús de les abreviatures recensere

L'ús de les abreviatures en llatí és força habitual, però poden crear algunes confusions:

  1. No tothom les entén.
  2. Llur cas gramatical queda amagat, de manera que un principiant les podria llegir per defecte, i de manera errònia, en nominatiu
    • Per exemple: “cum lauri foliis, saccharo, sale, etc.” pot ser llegit com “cum lauri foliis, saccharo, sale, et cetera” en comptes de com “cum lauri foliis, saccharo, sale, et ceteris.

Per a evitar confusions, podeu fer servir les plantilles {{Abbr}}, {{Nexus cum compendio}} (abreujat: {{Ncc|...}}), i {{Nexus compendii factus}} (abreujat: {{Ncf|...}}).

  • {{Abbr|km|“Chiliometrorum”}}
    km
  • {{Ncc|Chiliometrum|km|“Chiliometrorum”}}
    km

Hi ha unes quantes abreviatures que tenen plantilles predeterminades:

Plantilla Abreviatura
{{*Ie}} i {{*ie}} I.e. i i.e.
{{*Eg}} i {{*eg}} E.g. i e.g.
{{*Etc}} ({{*Etc|gen}}) i {{*etc}} ({{*etc|gen}}) Etc. (Etc.) i etc. (etc.)
{{Cent|21}} ({{Cent|21|gen}}) 21% (21%)
{{*Cf}} et {{*cf}} Cf. i cf.
{{Ca}} ca.

E.g.:

  • cum lauri foliis, saccharo, sale, {{*etc|abl}}
    ↳ cum lauri foliis, saccharo, sale, etc.
  • Haec fuit prima mensura quae talem quantitatem certitudinis saltem {{cent|99|abl}} determinavit.
    ↳ Haec fuit prima mensura quae talem quantitatem certitudinis saltem 99% determinavit.

Les plantilles de les abreviatures es recullen a specialem categoriam.

Vocals curtes i llargues recensere

A la Vicipaedia, a diferència dels diccionaris de referència, els diacrítics que marquen la quantitat (llargada) de les vocals no es fan servir, a excepció dels dos casos següents:

  1. Quan es parla explícitament de l'etimologia i lèxic llatins.
  2. Per a evitar ambigüitats.

En aquests dos casos, les vocals llargues poden ser marcades tant amb accents tancats (á é í ó ú) com amb macrons (ā ē ī ō ū) His casibus vocale longum aut apice aut macro (ā ē ī ō ū) signari licet: ita, ut ambiguitatem evitemus seu formas declinationis explicemus, abundantia casu nominativo, abundantiá vel abundantiā casu ablativo scribere possumus.

Plantilles pertinents:

Ús dels números recensere

Números romans recensere

La norma consolidada és que en aquesta Viquipèdia només es fa ús dels numerals aràbics. Els números romans es fan servir en els articles corresponenys que en tracten o en citacions que en continguin.[1]

  • La Plantilla {{Numerus Romanus}} – abreujades com: {{romnum}}, {{RomNum}}, {{Roman}}, i d'altres maneres – donen com a resultat números romans, e.g.
    • {{subst:romnum|1234}}
      ↳ MCCXXXIV
  • La plantilla {{Numeri Romani Unicodicis}} – abreujada: {{urom}} – dona com a resultat números romans en Unicodex expedit (i.e. “Ⅰ”, “Ⅱ”, “Ⅲ”, “Ⅳ”, “Ⅴ”, “Ⅵ”, “Ⅶ”, “Ⅷ”, “Ⅸ”, “Ⅹ”, “Ⅺ”, “Ⅻ”, “Ⅼ”, “Ⅽ”, “Ⅾ”, “Ⅿ”, “ⅰ”, “ⅱ”, “ⅲ”, “ⅳ”, “ⅴ”, “ⅵ”, “ⅶ”, “ⅷ”, “ⅸ”, “ⅹ”, “ⅺ”, “ⅻ”, “ⅼ”, “ⅽ”, “ⅾ”, “ⅿ”). E.g.
    • {{subst:urom|II}}
      ↳ Ⅱ
    • {{urom|{{romnum|1122}}}}
      ↳ ⅯⅭⅩⅫ

Quantitats recensere

  • Els nombres petits han de ser escrits en paraules, e.g. decem libri per 10 libri. Llegiu la pàgina Numerus per a saber més informació.
  • Els nombres grans s'escriuen amb xifres aràbiques, e.g. 20000 servorum. Podeu fer servir la plantilla {{Num}} si el nombre és més gran de quatre xifres, e.g. 20000 servorum.
  • Per als decimals s'utilitza un punt (.) i no pas una coma (,).
  • La plantilla {{Numerus articulatus}} (abreujada: {{num}}) afegeix la separació de milers. E.g.:
    • {{num|2332142.13245678}}
      2332142.13245678
  • Les plantilles {{Numerus cardinalis}} i {{Numerus ordinalis}} – abreujades: {{numcard}} i {{numord}} – converteixen xifres en text. E.g.:
    • {{subst:numcard|123|f|gen}}
      ↳ centum viginti trium
    • {{subst:numord|22|f|pl|gen}}
      ↳ vicensimis secundis

Unitates mensurarum recensere

  Conferatur pagina principalis Vicipaedia:Orthographia mensurarum.

Temps recensere

  • A la Vicipaedia, com en altres llengües es fa servir la datació de tradició cristiana, amb les notacions que podeu trobar a Aera vulgaris. Els anys s'han d'escriure de la manera següent:
    • 123 a.C.n. (ante Christum natum), o 123 ante aer. vulg. (ante aeram vulgarem)
      • [[123 a.C.n.]], o [[123 a.C.n.|123 ante aer. vulg.]]
    • 123 p.C.n. (post Christum natum), o 123 aer. vulg. (aerae vulgaris)
      • [[123|123 p.C.n.]], o [[123|123 aer. vulg.]]
    • Quan una pàgina parla de fets recents (o que és evident que pertanyen a la nostra era) no cal que afegim "p.C.n." o "aer. vulg." a les dates: [[1453]], [[1945]], [[2016]]
    • Cal mantenir una sola notació (o bé "p.C.n." o bé "aer. vulg.") per pàgina.
    • Les dates dels articles sobre la Roma antiga es poden fer servir addicionalment les notacions "ab urbe condita", l'any consular o de regnat de l'emperador:
  • Els dies, mesos i anys "abans de Crist" s'han d'escriure així:
  • Els dies, mesos i anys "després de Crist" s'han d'escriure així:
    • 7 Aprilis 1971
      • [[7 Aprilis]] [[1971]]
      • {{Dies|1971-04-07}}
        • Vegeu també la plantilla {{Dies}}
        • Aquesta plantilla ajunta la data escrita per una persona humana amb una data digital del dia en el qual ha estat inserida (amb codi <time datetime="inscriptio machinaria">inscriptio humana</time>).
        • Aquí també pots fer servir altres formes en comptes de 1971-04-07 – e.g. 19710407000000, o 1971-04-07T00:00:00+00:00, et cetera (vegeu també documentationem Anglicam)
        • Un comentari anònim dona per defecte el dia d'avui (i.e. {{dies}}) (17 Maii 2024)
        • Vegeu també les plantilles {{Dies planus}} i {{Dies planus 3}}
      • {{Tempus|1971-04-07|forma=[[j xg]] [[Y]]}}
        • Vegeu la plantilla {{Tempus}}
        • Aquesta plantilla ajunta la data escrita per una persona humana amb una data digital del dia en el qual ha estat inserida (amb el codi HTML <time datetime="inscriptio machinaria">inscriptio humana</time>).
        • Aquí també pots fer servir altres formes en comptes de 1971-04-07 – e.g. 19710407000000, o 1971-04-07T00:00:00+00:00, et cetera (vegeu també documentationem Anglicam)
        • Un comentari anònim dona per defecte el dia d'avui (i.e. {{dies}}) (17 Maii 2024)
      • {{subst:#time:[[j xg]] [[Y]]|1971-04-07|la}}
        • Vide documentationem Anglicam iussūs MediaVici #time.
        • Hic alia syntaxi quoque in loco 1971-04-07 uti potes – e.g. 19710407000000, vel 1971-04-07T00:00:00+00:00, et cetera.
        • El dia d'avui (17 Maii 2024) s'escriu amb el codi now, i.e. {{subst:#time:[[j xg]] [[Y]]|now|la}}
  • Una parella d'anys "abans I després de Crist" s'ha d'escriure així:
    • 63 a.C.n.14 p.C.n.
      • [[63 a.C.n.]]&ndash;[[14|14 p.C.n.]]
      • Nota bene: no feu servir "post Christum natum" de la següent manera [[14 p.C.n.]]
      • Nota bene: feu servir en-dash "–" (&ndash;) per a inserir "-" entre dos anys.
  • Un parell de dates aC s'escriuen així:
  • Un parell de dates dC s'escriuen així:
  • Els segles abans de Crist s'escriuen així:
  • Els segles després de Crist s'escriuen així:
Ratio: Ratio fastorum dierumque scribendarum quae Romanorum in usu erat nobis nimis molesta atque longa videtur: e.g. Thursday 18 March 2004 fit DIE IOVIS A.D. III NON. MART. MMDCCLVII A.V.C.. Vide hanc paginam quae continet machinam quae dies nec non numeros vertit alterum in modum.

Vegeu també recensere

Referències recensere