Aperire sectionem principem

Numerius fuit praenomen virile Romanum, littera N. notatum, quod ex lingua Osca ortum est.[1]

Sextus Pompeius Festus describit quomodo nomen Romam introductum est:

Numerius praenomen numquam ante fuisse in patricia familia dicitur, quam is Fabius, qui unus post sex et trecentos ab Etruscis interfectos superfuit, inductus magnitudine divitiarum, uxorem duxit Otacili Maleventani, ut tum dicebantur, filiam, ea condicione, ut qui primus natus esset, praenomine avi materni, Numerius appellaretur.[2]

NotaeRecensere

  1. George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", in Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897), p. 138.
  2. Sex. Pompeius Festus, De verborum significatione 170–173.

Qui hoc praenomen habuerintRecensere

Praenomina Romana: series paginarum brevium
NotaeAgr. • Ap. • A. • K. • D. • F. • C. • Cn. • L. • Mam. • M'. • M. • N. • Oct. • Opet. • Post. • Pro. • P. • Q. • Sert. • Ser. • Sex. • S. • St. • Ti. • T. • V. • Vol. • Vop.
PraenominaAgrippa • Appius • Aulus • Caeso • Decimus • Faustus • Gaius • Gnaeus • Hostus • Lucius • Mamercus • Manius • Marcus • Mettius • Nonus • Numerius • Octavius • Opiter • Paullus • Postumus • Proculus • Publius • Quintus • Septimus • Sertor • Servius • Sextus • Spurius • Statius • Tiberius • Titus • Tullus • Vibius • Volesus • Vopiscus