Aperire sectionem principem

Mārcus fuit praenomen virile Romanum, littera M. notatum, quod Georgius Davis Chase dicit a radice mār 'clarus' et suffixo deminutivo -acus esse deductum; eandem igitur originem habet ac Mars et Maro.[1]

Praenomen etiamnunc manet usitatum, propter Marcum, evangelistam Christianum.

Qui hoc praenomen habuerintRecensere

NotaeRecensere

  1. George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", in Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII (1897), pp. 158–59.
Praenomina Romana: series paginarum brevium
NotaeAgr. • Ap. • A. • K. • D. • F. • C. • Cn. • L. • Mam. • M'. • M. • N. • Oct. • Opet. • Post. • Pro. • P. • Q. • Sert. • Ser. • Sex. • S. • St. • Ti. • T. • V. • Vol. • Vop.
PraenominaAgrippa • Appius • Aulus • Caeso • Decimus • Faustus • Gaius • Gnaeus • Hostus • Lucius • Mamercus • Manius • Marcus • Mettius • Nonus • Numerius • Octavius • Opiter • Paullus • Postumus • Proculus • Publius • Quintus • Septimus • Sertor • Servius • Sextus • Spurius • Statius • Tiberius • Titus • Tullus • Vibius • Volesus • Vopiscus